Estem a meitat del mes de maig, comercialment estem en la campanya “primavera - estiu”, fa un dia radiant i ens abelleix passejar per Castelló.
Vaig veient aparadors, de moltes formes i diferents colors, i passe per un lloc que em crida l'atenció, hi ha una lona on posa “Canvi d'aparadors”, és de l'empresa MANGO.
Ràpidament per allò de la deformació professional segons uns i per l'interés de transmetre als teus alumnes totes aquestes qüestions, em “fique les piles”, agafe el mòbil i faig la foto.
La dependenta, posa una cara estranyadíssima, dient què fa aquest?, una foto meua treballant? quin interès tindrà?
Clar no em coneix, sinó ho sabria ràpidament.
És part del tema de l'aparador, del cicle de comerç, en el mòdul d’Animació al Punt de Venda.
Quantes vegades en classe ho diem, i els fem partíceps als nostres alumnes en l'observació d'allò que es fa al seu voltant, de tot allò que fan els comerciants a les seves botigues. Desitge que algun dia no massa allunyat ho puguen fer ells, com a part de la seva professió.
Una de les premisses en qualsevol comerç que s'aprecie és tindre un bon aparador, per atraure els vianants i invitar-los a passar eixa línia imaginable que hi ha en qualsevol porta. Fer possible que la creuen i entren a preguntar o millor dit, a comprar.
És lamentable en aquest temps de crisi, veure els aparadors de molts comerços sempre igual. No els canvien i si ho fan és de molt tard en tard. Tot el contari, en moments com els actuals s’han de canviar bastant regularitat. Segons els tècnics i els tractats al voltant dels aparadors, s’aconsella de canviar-los al voltant de quinze a vint dies.
Si són de temporada poden estar alguns dies més però hem de canviar algun article de lloc amb bastant assiduïtat, perquè siga atractiu, i no canse els espectadors.
Un altre tema serà què hi posem, ara en aquest comentari sols direm que hem de desenvolupar la nostra imaginació més que mai, utilitzar els materials i utensilis amb un efecte més eficaç i al mateix temps el més econòmic o rentable per complementar els nostres articles exposats: podem reutilitzar alguns que hi tinguem d'altres vegades, posant-li un poc de pintura amb un efecte especial per ser el més efectista.
Tan sols em queda per dir, en temps de crisi, la imaginació al poder més que mai.
L’ortografia és la nostra tarja de presentació. Quan volem comunicar-nos a través de l’escriptura hem de parar esment a fer bé les coses i tenir cura tant del contingut com de la forma dels nostres missatges. És molt important expressar les nostres idees amb claredat i, així mateix, també ho és el fet de respectar les normes morfosintàctiques i ortogràfiques de la nostra llengua.
Si no tenim en compte aquesta recomanació potser que el destinatari tinga una imatge pobra i negativa de la nostra professionalitat i, per descomptat, del nostre negoci. Així, ens hem d’esforçar, cada dia més, a superar les mancances i proposar-nos de millorar els nostres textos escrits.
Ací teniu una imatge on una gran marca perd valor en presentar un tiquet amb faltes d’ortografia.
Complet és un adjectiu (no mancat de res, sencer, ple, acabat) que no s'ha de confondre amb complert (participi del verb complir). Encara que en aquest context es podrien entendre ambdós casos, la paraula que s’hi escau és complet més que no complert. A més a més observem la manca d’accents a les paraules “Xampú” i “Gràcies”.
Els propietaris d'aquesta botiga de regals haurien de fer un repàs a les regles d'accentuació, concretament als diacrítics. La conjunció disjuntiva o no s’accentua en català perquè és un monosíl·lab que només té un significat. Mai porta accent diacrític a excepció del cas que aquesta conjunció es trobe entre números, en aquest cas sí que en duu per a no confondre-la amb un zero. Per una altra banda, l’adverbi d'afirmació sí l’accentuem per a no confondre’l amb la conjunció condicional si, entre d'altres significats. El rètol hauria de dir "Sí o sí".
Només en són alguns dels exemples que, malauradament, trobem a sovint pertot arreu. Us enllace la pàgina http://www.hortografia.cat/2010/01/ on podreu trobar-ne més.
Les errades no són exclusives de la nostra llengua; en trobem casos per desconeixement o per desídia en d’altres. «Helado de leche con densada», «Bendo ielo» o «Proibit fumar» són algunes expressions extretes de rètols de bars, restaurants i comerços.
Alguns alumnes d'ESO d'instituts de Barcelona han canviat els pupitres per les càmeres i han fotografiat errades ortogràfiques en establiments comercials. Han esdevingut veritables caçadors d'errades. I vosaltres, us hi atreviu?
Si voleu continuar la cacera punxeu els següents enllaços:
Caçadors 2
Caçadors 3
Caçadors 4
Caçadors 5
Caçadors 6
Penjat per Binocle
