dimarts, 24 de març del 2009
diumenge, 15 de març del 2009
DALÍ, MÉS QUE UN PINTOR
Tots coneixem Dalí, el pintor de Figueres, el màxim exponent espanyol de la tendència del surrealisme, allà per la primera meitat del segle passat.
En començar la II Guerra Mundial, es va traslladar amb la seua companya Gal·la als EEUU, en concret a la ciutat de Nova York. En aquest període va deixar arraconat el seu pur estil pictòric per dedicar-se als béns de consum, en concret al disseny i als articles comercials. Dalí enceta una faceta poc coneguda de la seua existència, com escaparatista.
D’aquest temps al voltant de l’any 1940 en el segon viatge, correspon una anècdota molt curiosa, que li va passar per defensar la integritat de la seua obra.
Segons consta en diversos articles i principalment en una entrevista concedida a Joaquin Soler Serrano a TVE en l’any 1977, en el programa “A fondo” narra el que li fa passar.
Va ser contractat per una prestigiosa empresa els “magatzems BONWIT-TELLER” en la 5a avinguda, per dissenyar dos aparadors en el seu estil surrealisme.
Després de treballar tota la nit va presentar als responsables dels citats magatzems, els dos esbossos, a u li va ficar el nom “el Dia” i l’altre “la Nit”, eren segons les pròpies paraules d’ell “realment horrends”, tenien un telèfon de forma de llagosta, una banyera peluda i plena d’aigua i folrada de astracan, un vestit afrodisíac, ple de “piperniu” i mosques, etc. etc.
Al dia següent va anar a veure la seu obra, i va rebre una desagradable sorpresa, no els havien fet com ell els va dissenyar , els varen modificat, substancialment. Va protestar i els va preguntar que passava. La resposta va ser molt eloqüent, “hi havia massa gent mirant-los”, ell els va dir que haurien de canviar-los com els havia dit, i la resposta va ser, que no canviaven res.
La seua reacció va ser molt espectacular, va entrar l’aparador i a puntillons va trencar els maniquis, en voler tombar la banyera, per inundar l’aparador d’aigua, va trencar l’immens cristall.
Fou arrestat i el varen tancar en una espècie de gàbia “luminosa”, fins que el jutge el va citar per jutjar-lo i va sentir les seues queixes. Una vegada exposats tots els fets, el jutge va dir, segons relata en la citada entrevista televisiva:
“Dalí, ha comés un acte massa violent, ha trencat un cristall que val 60 dòlars, ha de pagar-lo, però tot artista, té dret a defensar la integritat de la seua obra, fins les últimes conseqüències”, per tant el jutge el va absoldre de tot tipus de càrrecs.
Aquest acte que va tindre molta repercussió als mitjans de comunicació novaiorquesos de l’època. Es va fer famós per defensar els Drets d’Autor, sent així un precursor en el seu temps de la defensa de la Propietat Intel·lectual.
Per aquest singular fet, podem saber que un geni de la pintura com Dalí, en un temps de la seua vida, es va dedicar l’escaparatisme, dissenyant la seua composició.
Per tant quan diem que l’escaparatista és un artista, és perquè mostra en el lloc establit una part de la vida quotidiana, per atreure l’atenció d’algunes persones, utilitzant les tècniques al seu abast i així que puguen els vianants veure els articles esposats, i el comerciant puga mostrar als seus clients, part de la gran quantitat que hi ha a l’interior de l'establiment per poder comprar-los els que els hi facen falta.
WEBS RELACIONADES AMB EL TEMA TRACTAT
divendres, 13 de març del 2009
OBSERVEM UN APARADOR
Voldríem donar les gràcies als propietaris i autors d'aquesta web, de la qual he tret tant la foto com el comentari a "escaparates del mundo"
Aquest comentari serveix d'exemple per iniciar el nostre plantejament. De moment traslladem el comentari dels autors de la web, perquè no ho fas ara tú, i aportes les teus idees?
Col·labora-hi, aporta els teus punts de vista, ens podríem basar segons la fòrmula A+I+D+A. Com creus que està aplicat aquest aparador?
"Una mejor solución puede ser la de colocar una serie de imágenes de otras piezas de la colección. En primer lugar porque se muestra en un mismo espacio una mayor cantidad de mercancía de forma limpia y clara, y en segundo lugar porque al mostrar mayor cantidad de elementos se refuerza la línea de la colección o la idea base de la composición. Además se pueden destacar algunos detalles del acabado o del tipo de materiales con los que se han realizado los distintos objetos, los posibles complementos o la forma de colocarlos. Se consigue así un mejor aprovechamiento del espacio y una imagen mas limpia y organizada que si se coloca un gran numero de prendas, ya sea dobladas, ya sea colgadas que acaban por no verse bien y dan la sensación de un montaje sin planificación en el que se “amontonan” lod objryod atendiendo solo a un fin, el de mostrar en el espacio del escaparate la mayor cantidad posible de mercancía".
dijous, 12 de març del 2009
TOT EL QUE IX, ES VEN "SUBHASTA A MONCOFA"
En aquests dies, de l'11 al 13 de març de 2009, a la Plana Baixa, està celebrant-se una subhasta a nivell mundial de tot tipus d’equipament i maquinària en referència als sectors de la construcció, obres públiques, agricultura, transport, etc.
És la primera vegada que veig un acte semblant. Segons els mitjans de comunicació en tres dies es vendran per valor dels 30 milions d’euros, al voltant de les 5.000 milions de les antigues pessetes. La xifra esborrona només de pensar-la. Es vendran més de tres mil articles a clients de tot el món. Les transaccions s’hi fan en anglès, molt poc en espanyol.
Quan caminem per les instal·lacions, podem sentir la parla de persones de països diferents, com també podem observar la varietat de maneres de vestir.
Vertaderament impressiona quan entres, per la gran quantitat d’articles exposats, cadascú d’ells amb el seu número de partida de lot, ja que cada licitador ha d’inscriure’s prèviament i ficar un senyal de 10.000,00 €, el qual pot arribar a comprar fins els 40.000,00 €, no es reserva res i tot el que ix es ven al millor postor.
Sí, tot es ven i les fluctuacions poden ser molt variants, ja que el preu inicial el fica l’organització però igual pot pujar que baixar. Si en el preu d’eixida no licita ningú es baixa, fins que alguna persona licita i a partir d’aquest moment ja va augmentant, fins que ja no licita ningú en una quantitat més alta i per tant s'hol queda qui dóna més diners.
La forma que tenen de subhastar és molt particular: tots els compradors tenen el catàleg dels articles i cada ú té un número de referència i la quantitat d’eixida inicial.
El que porten la subhasta, estan un una furgoneta preparà a tal efecte, amb una altaveus, uns focus de llum (ja que pot durar fins la nit) i uns displays que van reflectint, la situació econòmica del moment.
Davant del vehicle estan els encarregats de transmetre les incidències i incitar a la gent a què compre (és curiós veure els gestos de les seues cares i els moviment de les mans reflectint en els dits el moment actual) i donar a conèixer qui licita, ja que quan una persona està conforme amb el preu que proposen fa algun senyal o diu alguna cosa i a partir d’aquest moment ho fan saber a l’encarregat que va cantant els diferents preus.
Tot el que ix, es ven, a un preu o a un altre. Curiós però segur. Tot el qui va a comprar busca poder obtindre una compra avantatjosa, i quant més barata millor, però tots guanyen, el compradors i el venedors.
És una altra forma de vendre, no sols en aquest acte comercial, hi han molts comerços al voltant que fan l’agost, ara en març.
dimarts, 10 de març del 2009
PROPÒSIT DE BONES INTENCIONS
En aquest bloc es pretén crear un lloc d'opinió, tant per apendre com per a exposar els diferents punt de vista, tècniques que podem emprar en el comerç, en totes les seues vessants: merxandising, distribució, linials, publicitat, escaparatisme, emmagatzemage, pomocions... i quantes opinions o idees se'ns vagen acudint.
Un col·lectiu bastant nombrós, tan professionalment com docent, ja que tots pretenem el mateix: estar ben formats, per donar a conéixer als nostres clients, actuals o futurs, els nostres servei i/o productes que podrem oferir-los, i per tant, el comerciant, vendre més.
No és fàcil, ni tampoc molt difícil. Hem de saber com fer realitat les nostres inquietuts i que el client també es beneficie.
Al final tots guanyem, i en aquests moments delicats, ara més que mai tindrem l'obligació d'adquirir una bona formació i mantenir una ment clara, per totes les possibles decisions que hàgem de pendre, ja que els errors o els mals plantejament sempre ens costen preocupacions, maldecaps i diners.
Un col·lectiu bastant nombrós, tan professionalment com docent, ja que tots pretenem el mateix: estar ben formats, per donar a conéixer als nostres clients, actuals o futurs, els nostres servei i/o productes que podrem oferir-los, i per tant, el comerciant, vendre més.
No és fàcil, ni tampoc molt difícil. Hem de saber com fer realitat les nostres inquietuts i que el client també es beneficie.
Al final tots guanyem, i en aquests moments delicats, ara més que mai tindrem l'obligació d'adquirir una bona formació i mantenir una ment clara, per totes les possibles decisions que hàgem de pendre, ja que els errors o els mals plantejament sempre ens costen preocupacions, maldecaps i diners.
Aquest bloc serà el que voldrem que siga, però hi ha una cosa ben clara, no entrarem en opinions ofensives ni despectives a ningú (persona o entitat)
dilluns, 9 de març del 2009
LA PRIMERA VEGADA
És una prova, no sé com pot eixir, i que millor que aquesta foto,
per suggerir el que volem fer, col·labora-hi, i es beneficiaran tots.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)