Tots coneixem Dalí, el pintor de Figueres, el màxim exponent espanyol de la tendència del surrealisme, allà per la primera meitat del segle passat.
En començar la II Guerra Mundial, es va traslladar amb la seua companya Gal·la als EEUU, en concret a la ciutat de Nova York. En aquest període va deixar arraconat el seu pur estil pictòric per dedicar-se als béns de consum, en concret al disseny i als articles comercials. Dalí enceta una faceta poc coneguda de la seua existència, com escaparatista.
D’aquest temps al voltant de l’any 1940 en el segon viatge, correspon una anècdota molt curiosa, que li va passar per defensar la integritat de la seua obra.
Segons consta en diversos articles i principalment en una entrevista concedida a Joaquin Soler Serrano a TVE en l’any 1977, en el programa “A fondo” narra el que li fa passar.
Va ser contractat per una prestigiosa empresa els “magatzems BONWIT-TELLER” en la 5a avinguda, per dissenyar dos aparadors en el seu estil surrealisme.
Després de treballar tota la nit va presentar als responsables dels citats magatzems, els dos esbossos, a u li va ficar el nom “el Dia” i l’altre “la Nit”, eren segons les pròpies paraules d’ell “realment horrends”, tenien un telèfon de forma de llagosta, una banyera peluda i plena d’aigua i folrada de astracan, un vestit afrodisíac, ple de “piperniu” i mosques, etc. etc.
Al dia següent va anar a veure la seu obra, i va rebre una desagradable sorpresa, no els havien fet com ell els va dissenyar , els varen modificat, substancialment. Va protestar i els va preguntar que passava. La resposta va ser molt eloqüent, “hi havia massa gent mirant-los”, ell els va dir que haurien de canviar-los com els havia dit, i la resposta va ser, que no canviaven res.
La seua reacció va ser molt espectacular, va entrar l’aparador i a puntillons va trencar els maniquis, en voler tombar la banyera, per inundar l’aparador d’aigua, va trencar l’immens cristall.
Fou arrestat i el varen tancar en una espècie de gàbia “luminosa”, fins que el jutge el va citar per jutjar-lo i va sentir les seues queixes. Una vegada exposats tots els fets, el jutge va dir, segons relata en la citada entrevista televisiva:
“Dalí, ha comés un acte massa violent, ha trencat un cristall que val 60 dòlars, ha de pagar-lo, però tot artista, té dret a defensar la integritat de la seua obra, fins les últimes conseqüències”, per tant el jutge el va absoldre de tot tipus de càrrecs.
Aquest acte que va tindre molta repercussió als mitjans de comunicació novaiorquesos de l’època. Es va fer famós per defensar els Drets d’Autor, sent així un precursor en el seu temps de la defensa de la Propietat Intel·lectual.
Per aquest singular fet, podem saber que un geni de la pintura com Dalí, en un temps de la seua vida, es va dedicar l’escaparatisme, dissenyant la seua composició.
Per tant quan diem que l’escaparatista és un artista, és perquè mostra en el lloc establit una part de la vida quotidiana, per atreure l’atenció d’algunes persones, utilitzant les tècniques al seu abast i així que puguen els vianants veure els articles esposats, i el comerciant puga mostrar als seus clients, part de la gran quantitat que hi ha a l’interior de l'establiment per poder comprar-los els que els hi facen falta.
WEBS RELACIONADES AMB EL TEMA TRACTAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada