En aquests dies, de l'11 al 13 de març de 2009, a la Plana Baixa, està celebrant-se una subhasta a nivell mundial de tot tipus d’equipament i maquinària en referència als sectors de la construcció, obres públiques, agricultura, transport, etc.
És la primera vegada que veig un acte semblant. Segons els mitjans de comunicació en tres dies es vendran per valor dels 30 milions d’euros, al voltant de les 5.000 milions de les antigues pessetes. La xifra esborrona només de pensar-la. Es vendran més de tres mil articles a clients de tot el món. Les transaccions s’hi fan en anglès, molt poc en espanyol.
Quan caminem per les instal·lacions, podem sentir la parla de persones de països diferents, com també podem observar la varietat de maneres de vestir.
Vertaderament impressiona quan entres, per la gran quantitat d’articles exposats, cadascú d’ells amb el seu número de partida de lot, ja que cada licitador ha d’inscriure’s prèviament i ficar un senyal de 10.000,00 €, el qual pot arribar a comprar fins els 40.000,00 €, no es reserva res i tot el que ix es ven al millor postor.
Sí, tot es ven i les fluctuacions poden ser molt variants, ja que el preu inicial el fica l’organització però igual pot pujar que baixar. Si en el preu d’eixida no licita ningú es baixa, fins que alguna persona licita i a partir d’aquest moment ja va augmentant, fins que ja no licita ningú en una quantitat més alta i per tant s'hol queda qui dóna més diners.
La forma que tenen de subhastar és molt particular: tots els compradors tenen el catàleg dels articles i cada ú té un número de referència i la quantitat d’eixida inicial.
El que porten la subhasta, estan un una furgoneta preparà a tal efecte, amb una altaveus, uns focus de llum (ja que pot durar fins la nit) i uns displays que van reflectint, la situació econòmica del moment.
Davant del vehicle estan els encarregats de transmetre les incidències i incitar a la gent a què compre (és curiós veure els gestos de les seues cares i els moviment de les mans reflectint en els dits el moment actual) i donar a conèixer qui licita, ja que quan una persona està conforme amb el preu que proposen fa algun senyal o diu alguna cosa i a partir d’aquest moment ho fan saber a l’encarregat que va cantant els diferents preus.
Tot el que ix, es ven, a un preu o a un altre. Curiós però segur. Tot el qui va a comprar busca poder obtindre una compra avantatjosa, i quant més barata millor, però tots guanyen, el compradors i el venedors.
És una altra forma de vendre, no sols en aquest acte comercial, hi han molts comerços al voltant que fan l’agost, ara en març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada