Realment la tasca docent és un treball amb el qual tens moltes oportunitats de fer grans coses, que no es veuen, però que poden influir en la vida de molta gent, transmetre coneixements amb passió, fer un escoltet a un alumne quan el veus abatut, guiar-lo per l’elecció del seu futur, fer un seguiment de cada alumne, açò i moltes altres tasques ocultes que ningú veu però que marquen vides.
Tot i que no ens engrandim anomenant als quatre vents totes estes tasques, ens estan obligant a recordar-les, perquè eixa espècie que ens mana vol desacreditar-nos i fer vore a la gent “els privilegis” que tenim (anar a treballar tots els dies a l’institut o escoles, entrar en classes de 28 o més alumnes, intentar ensenyar coses i altres que anirem anomenant a poc a poc), i tot, per amagar els seus propis privilegis que Sí que són realment escandalosos: més del doble de sou que nosaltres, i sense passar per cap oposició eliminatòria, sense estudis algunes vegades i amb jubilacions precoces i fora de tota lògica.
L’ensenyament públic li pese a qui li pese, funciona. Cada dia, els docents acudim a les nostres classes i les intentem fer el millor que podem, amb els recursos cada vegada més minvats i el que és pitjor, la nostra imatge degradada per l’espècie que ens governa.
La majoria, i no exagere, més del 90% dels docents, estem per vocació, perquè d’altra manera no es pot explicar que tots els centres públics estiguen oberts dia a dia i fent totes les tasques que tenim.
Tant els qui sentim aquest treball com a vocacional com els qui no, no ho transmetem perquè busquem agraïments, ho recorde perquè pareix que les coses funcionen perquè sí, i no perquè nosaltres estem donant-ho tot dia a dia.
A més a més, quan entrem a una aula plena d’alumnes ho hem de donar tot, per això les nostres energies no podem fluixejar, i s’ha de donar passió i motivació per a enlluernar i fer fàcils les coses a eixe públic molt exigent i que està en eixa aula obligat, per tant l’esforç per captar la seua atenció és titànic, però això no és el que fan vore els polítics, no. clar que no.
L’atac a les nostra tasca i a l’ensenyament públic és tan brutal que m’ha fet plantejar-me, quan arribe a casa i busque formes de fer els continguts més senzills i agradables, val la pena? Quan prepare material addicional, quan isc d’una classe i em plantege el que ha estat fàcil i el que no, el que els ha motivat i el que no... Val la pena? I m’he de repetir que SÍ i he d’esforçar-me perquè no m’apaguen la flama i la passió per l’ensenyament i per millorar cada dia i arribar a més alumnes.
Ells no poden pagar la festa d’uns polítics que volen enfrontar-nos als pares, però no ho han d’aconseguir, perquè els pares són una peça imprescindible a l’ensenyament. A la lluita per formar persones i ajudar a cada alumne que passa per nosaltres, els professors necessitem el recolzament dels pares, necessitem recolzament de la societat per fer persones responsables, que puguen enfrontar-se a la vida amb dignitat.
Dignitat que ens estan afusellant:
· Posant més alumnes per aula, es pot atendre igual?
· Són les mateixes hores de treball una aula de 20 alumnes que una de 35?
· Llevant hores a programes de diversificació.
· Escatimant en recursos d’atenció a l’alumnat
· Dient que sols treballem poques hores a la setmana no tenint en compte:
Reunions de coordinació de grups, claustres, avaluacions, correcció de llibretes, preparació de pràctiques prèvies a la classe, correcció d’exàmens (que són no menys de 3 hores per grup, quan en tenim més de 5 per professor), guàrdies de pati, guàrdies de passadís, guàrdies d’aula, preparació de material per aula per grup (no menys de 5 classes que, encara que siguen del mateix nivell, mai no són alumnat homogeni), preparació d’activitats d’aula a més a més d’activitats extraescolars, material per als ACIS (adaptacions curriculars individuals significatives i no significatives) els ACIS són casos individuals i personalitzats per tant s’ha de preparar material a banda, reunions de departament, les assignatures amb laboratori, taller i a més a més ordinadors, necessiten manteniment sempre altruista...i així moltíssimes coses més.
Escrit d'una companya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada